Publicat al Diari d'Andorra per Assessor
En el moment en que es va parir el sistema, la retribució dels punts es feia d’acord amb els preus dels mercats financers i amb els paràmetres d’esperança de vida de l’època. El problema greu va ser fixar aquesta retribució en els Estatuts de la CASS, ja que per la reforma dels Estatuts cal un procediment complicat que fa inviable poder adaptar els paràmetres del preu dels punts a l’evolució dels mercats i de les taxes de mortalitat de la població. A mitjans de la dècada dels 90, i després de tot l’afer “Ubach” el M.I.Govern va encarregar un estudi al BBVA sobre la situació de les pensions, en que situava l’any 2011 com el del dèficit del sistema de pensions, és a dir, l’any en que l’import de les pensions superaria al de les cotitzacions per aquest concepte. Després de tot l’afer Ubach, no només el Consell d’Administració ha estat controlat pel M.I.Govern, sinó que el Ministeri de Finances ha tingut interventors fixes treballant a la CASS, que enlloc d’informar al Consell d’Administració, retien comptes de la situació de la parapública directament al Ministeri (lògic: qui paga, mana). De fet, algun d’aquests interventors ha acabat esdevenint ministre. La situació de dèficit del sistema de pensions de la CASS és prou coneguda des de mitjans dels 90, i tot el que es va fer van ser algunes millores en la gestió dels patrimonis, col•locant els fons de vellesa en experts en gestió. Evidentment, els beneficis de la gestió de patrimoni es van veure incrementats, tot i que els gestors cobraven les seves comissions oportunes. Avui caldria, però, preguntar-se si, tenint en compte l’evolució de les cotitzacions d’alguns dels fons d’inversió on van anar a parar els fons de vellesa, aquests gestors estarien en condicions de retornar part d’aquestes comissions. Ingenuïtat o cinisme? La firma Ernst & Young, que auditava els comptes del Govern i l’assessorava, va preparar un estudi en el que quantificaven els beneficis que la gestió de vellesa havia deixat de guanyar per invertir-los en empreses no cotitzades en el període del Sr. Ubach. Recomano a aquells que no pateixin de malalties cardiovasculars que treguin la pols d’aquell informe i comparin la quantitat estimada per aquests firma amb la quantia que se li va reclamar per la via penal. Per cert, val a dir que abans del judici, el Centre Penitenciari va rebre tantes visites, que es van plantejar posar una maquineta de tiquets per anar agafant tanda. Bé, la qüestió és que tot i conèixer la situació, tots els governants han amagat el cap sota terra com un estruç, perquè cap ha tingut la gosadia de prendre les mesures impopulars que caldria prendre per retocar el sistema, que resulta insostenible com explica molt clarament en Ricard Poy. Per cert, tot i controlar els comptes i la gestió de la CASS, el M.I. Govern d’Andorra tampoc s’ha compromès a cobrir el dèficit. Algú es pregunta a qui voten la majoria dels afectats pel col•lapse de les pensions? No ens enganyem, no poden votar perquè són estrangers. Serà el Govern actual el que es decidirà a fer la reforma necessària en els Estatuts i el funcionament de la CASS? Ingenuitat o cinisme?
0 comentaris:
Publica un comentari