Brots de xenofòbia

El Periòdic d’Andorra, 9 de gener de 2010

Després d’estar 10 anys seguits al capdavant de la organització de la Cavalcada de reis conjunta organitzada per les parròquies d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, aquest any em va tocar ser-hi present com a espectador, acompanyant fills i nebots. Òbviament, i com és comprensible, el fet d’estar a “l’altra banda” em va produir una sèrie de sensacions agredolces, difícils de descriure.

Enyorances a part, em va sorprendre molt gratament una de les novetats d’aquest any: la presència d’un grup folklòric portuguès (d’Andorra) a l’animació de la rua, i així ho varem comentar amb els familiars que m’acompanyaven, destacant la importància de la implicació de les diferents comunitats culturals del país en el calendari de les tradicions i manifestacions culturals d’Andorra.

No he pogut reprimir però, un fort sentiment de tristesa al llegir diversos missatges de tipus xenòfob en un espai de participació amb SMS, que ofereix un mitjà de comunicació escrit del país. Els missatges en qüestió fan referència a la participació del grup folklòric portuguès a la cavalcada, i les persones signatàries, que ho fan com a “andorrans”, manifesten una gran indignació per aquest fet, amb expressions com “...en un moment he dubtat si estava a Andorra o a Portugal”, o amb “...a què estem jugant?”.

És evident que no es pot prejutjar una comunitat sencera a partir de l’aparició de manifestacions puntuals com aquestes, i tampoc no voldria sucumbir a fer una generalització insubstancial, però lluny de creure que la xenofòbia és un element residual al nostre país, encara hi continua havent a dins d’una part de la societat andorrana una idea generalitzada que allò aliè, allò desconegut i que ens ve de fora, és una amenaça, i d’aquí la generació d’estereotips i de prejudicis que porten a menysprear la cultura i les tradicions dels forans i a sobrevalorar la nostra.

Com a ciutadà d’aquest país, jo vull pels meus fills una Andorra oberta, tolerant, lliure, solidària i agraïda; Una Andorra respectuosa amb el conjunt de persones i comunitats que han contribuït i contribuiran a fer-la rica i pròspera. I no l’Andorra de la desconfiança, de la por, del prejudici i de l’individualisme ranci. I si cal, amb una Cavalcada de reis intercultural on hi tinguin cabuda totes les comunitats i expressions culturals ciutadanes presents al nostre territori, que l’enriqueix i el dignifica; i posats a fer, fins i tot aquelles que venen de molt més enllà, sota el paraigües de factories comercials, com per exemple la Disney.

Jan Cartes