Vall del Madriu - Avui fa 2.000 dies

foto: Cristina Pallàs

• No tenir encara el pla de gestió aprovat i aplicant-se és una barreja perillosa de deixadesa i falta de seriositat

JOAN Reguant (Director general del projecte de candidatura de la vall del Madriu-Perafita-Claror)

Avui fa dos mil dies i no és cap innocentada. El juliol del 2004 es va encetar amb una gran notícia per a Andorra. El Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco reunit a Suzhou, a la Xina, havia acordat inscriure la Vall del Madriu-Perafita-Claror a la Llista del Patrimoni Mundial, reconeixent així una part significativa del nostre territori i a la vegada del nostre paisatge com a patrimoni comú de la humanitat.

AQUELLA GRAN notícia per a Andorra ja es va veure, des del primer moment, que no ho era per a tothom. És més, posar pals a les rodes i dificultar qualsevol etapa del procés ha estat per a alguns una dedicació quasi exclusiva en aquest afer d'aleshores ençà. Recordem només com es va arribar a dificultar l'inici de la tramitació de l'expedient de la vall per ser declarada bé d'interès cultural i quan de temps es va tenir literalment segrestada la declaració definitiva. La retòrica i les declaracions de cartró pedra, "l'únic que pretenem és defensar el Madriu", amb totes les seves declinacions més o menys cíniques, quedaven contradites automàticament i de forma immediata pels actes i les decisions.La compareixença, en la més gran solitud, del ministre de Cultura, Joventut i Esports, l'endemà de la inscripció de la Vall a la Llista del Patrimoni Mundial, sense cap dels quatre cònsols concernits al seu costat, va fer paleses aquestes contradiccions, tot mostrant un present trist i un futur grisós.

Poques setmanes després, el 7 de setembre del mateix 2004, el director general de la Unesco, Koïchiro Matsuura, en visita oficial a Andorra per lliurar el diploma de la inscripció de la vall, tampoc va merèixer l'assistència de cap dels quatre cònsols. Algun d'ells va excusar-se'n dient que "tenia l'agenda molt plena". Això sí que és una innocentada i una falta de respecte i d'agraïment des-comunal. Abans, el 19 de juliol, en la tardana celebració oficial de la inscripció organitzada pel Govern, la meitat dels cònsols concernits per la candidatura tampoc van assistir-hi. ¡Demanaven que es posposés per a més endavant! Aquesta sí que era una altra innocentada. La grisor es consolidava.

A la retòrica i a les declaracions de cartró pedra s'hi va afegir la croada per la salvaguarda de les competències, dels drets històrics o fins i tot de la idiosincràsia parroquial o andorrana, termes, alguns d'ells, certament casposos en etapa constitucional. La croada també es va dirigir cap als quatre cònsols anteriors que havien gosat signar, el gener del 2003, un excel.lent document de consens: la Declaració institucional per a la protecció, l'ús i la gestió sostenible de la vall del Madriu-Perafita-Claror. Els intents per desprestigiar aquest document cabdal o fins i tot per anul.lar-lo no van ser pocs. Aquesta Carta reconeix en el seu punt tercer "que la Vall del Madriu-Perafita-Claror és una unitat natural i cultural que no admet la segregació d'actuacions i que només pot ser tractada d'una manera global i unitària, garantint la representació i la participació activa de totes les parts amb interessos directes a la vall mitjançant una estructura orgànica única que garanteixi la salvaguarda i la valorització del patrimoni natural i cultural, material i immaterial de la vall del Madriu-Perafita-Claror, garantint que el criteri de gestió integral, el principi de desenvolupament sostenible, la prioritat del interès públic i el sistema de qualitat integral s'aplicaran a tot el seu àmbit".

En el seu punt sisè, deixa clar que "els principis d'aquesta Carta guiaran les accions i mesures de protecció, de conservació i de desenvolupament sostenible de la vall del Madriu-Perafita-Claror".

I la croada, ¿què? Doncs va ser declarada nul.la i improcedent per totes les instàncies, inclosa la del Tribunal Constitucional. Ni hi havia la suposada inconstitucionalitat de la Llei del patrimoni cultural d'Andorra, ni existia invasió de les competències comunals, ni irregularitats en la declaració de la vall com a bé d'interès cultural, ni en la definició de l'entorn de protecció, ni en la declaració dels criteris arquitectònics ni urbanístics, ni en la suposada indefensió, ni en res de res. Procediment legalment i jurídicament pulcre i rigorós, alentit, això sí, pel reguitzell de recursos inútils als que informes jurídics independents ja feien preveure des de l'inici aquest resultat final. Malbaratament d'energia i de recursos i generació de tensions i frustracions. Mala estratègia, pèssim negoci.

I el pla de gestió, ¿què? Aquesta és, en definitiva, la major de les innocentades. Una innocentada continuada i ininterrompuda. El novembre del 2004, algun dels quatre cònsols ja afirmava que "presentarem un pla de gestió d'aquí 15 dies". ¡El novembre del 2004! ¡Fa més de cinc anys! De fet, una de les estratègies per alentir sibil.línament la protecció de la vall i la corresponent declaració de la mateixa com a bé d'interès cultural va ser demanar aturar aquesta declaració dos mesos per poder presentar el pla de gestió. La innocentada continuava. Amb l'entrada a tràmit de tots els recursos presentats pels comuns, nova estratègia alentidora. En efecte, declaren que aturen els treballs del pla de gestió (ja saben, ¡aquell que havien de presentar en 15 dies!) i que no hi tornaran a treballar fins que no surti la sentència del Tribunal Constitucional. Continuem amb la innocentada. Mesos i més mesos d'inoperància absoluta. Algun cònsol fins i tot té la poca vergonya de manifestar aleshores que ¡"no s'ha perdut el temps"!

La vall del Madriu-Perafita-Claror es va declarar bé d'interès cultural l'octubre del 2005. La Llei del patrimoni cultural atorga un màxim de 18 mesos a partir de la declaració per tenir aprovat el pla de gestió. Calculin vostès el retard, els anys (!) de retard i d'incompliment de la llei. Avui fa dos mil dies que la Unesco inscrivia la vall. Dos mil dies és el que es tarda en cursar la carrera de veterinari, historiador, arquitecte o advocat. ¡Dos mil dies són més de cinc anys! Són cinc Nadals, un darrere l'altre. És molt de temps, molt. No hi ha excusa que valgui, ni justificació possible. No tenir encara el pla de gestió aprovat i aplicant-se és una barreja perillosa de deixadesa, mala fe, falta de seriositat i autocrítica, imprudència, complaença i irresponsabilitat. Fins i tot un nen nascut el juliol del 2004 ja ho podria començar a entendre, avui, com n'és d'escandalós aquest retard, com n'és de grollera aquesta innocentada. Avui, en particular en la difícil conjuntura actual, tenir segrestat un recurs econòmic, turístic i social tan important com ho és la vall del Madriu-Perafita-Claror resulta incomprensible i imperdonable.

Algú haurà d'assumir les iniciatives de nous emprenedors que ha frustrat en aquests cinc anys, la dinamització de certs sectors o activitats que ha impedit i retardat, els milers de coberts de restaurant o de nits d'hotel que ha malbaratat o les iniciatives civils i socials que ha avortat.

Recordem que aquest estiu passat la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco i el Comitè Nacional Andorrà de l'Icomos han vist com els era negada l'organització del segon Camp internacional per a joves, que amb freqüència bianual preveien organitzar (el primer va tenir lloc, amb molt d'èxit, després de salvar no pocs entrebancs, l'estiu del 2007), amb l'excusa, lamentable i patètica, que no es podia fer res a la vall ¡fins que no estès aprovat el pla de gestió! Gran innocentada en ple estiu. La frustració i desactivació de la societat civil i del moviment voluntari i associatiu també s'haurà d'imputar a algú. El dia que s'acabi aprovant el pla de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror, després de més de dos mil dies de tenir-la segrestada, si us plau, que no ens agafi la síndrome d'Estocolm de forma col.lectiva.