La croada dels horaris

1. • El model econòmic que defensa el PS vol trencar la tendència a la canibalització del comerç minorista
   

COMITÈ Executiu del PS

La regulació dels horaris comercials ha estat sempre i arreu motiu de polèmica. Els interessos del compradors, empresaris i treballadors, són massa divergents com per pretendre que una decisió sigui satisfactòria per a tothom. Com a mostra d'aquesta divergència podem trobar la recent sentència del Tribunal Constitucional alemany, que ha declarat anticonstitucional l'obertura dels comerços a Berlín. El Govern berlinès havia dictat el 2006 la llei més liberal d'Alemanya, la qual permetia obrir deu diumenges l'any; ara, amb la seva sentència, el Tribunal Constitucional accepta l'obertura de dos diumenges l'any "per motius excepcionals".
Un enfocament responsable del problema ha de prendre consciència que, per una banda, el comerç ha d'atendre de manera adequada les necessitats de la població resident i dels visitants, tant els dies normals com aquells en què es generen puntes de demanda; de l'altra, han de cercar l'equilibri entre els grans magatzems, els comerços multilocalitzats, les franquícies i el conjunt de petites botigues; per acabar, s'ha de tenir en compte el dret dels treballadors del comerç de poder conciliar la vida laboral amb les relacions personals i familiars.
La qüestió va més enllà de la dicotomia patró/treballador; hi ha més agents implicats i tampoc no podem parlar d'una homogeneïtat de posicions entre els patrons dels diferents formats del comerç andorrà; arreu, la regulació dels horaris és un instrument cabdal de l'ordenació del comerç.
El model econòmic que defensa el Partit Socialdemòcrata vol trencar la tendència a la canibalització del comerç minorista tradicional, per les grans superfícies i els grups monopolistes de distribució comercial. Nosaltres volem la coexistència, en el millor equilibri possible, dels diferents formats presents en l'estructura comercial del país; sabem que aquest polimorfisme és un element de qualitat, de sostenibilitat i de servei al client i ens situem lluny de les interpretacions extremistes del principi de llibertat de mercat. No hi ha lloc, doncs, per a simplificacions sobre llibertat total d'horaris, tal com defensa Coalició Reformista, ni per unlimited hours, ni per visions apocalíptiques i conclusions esbiaixades que pretenen que existeix una proporcionalitat lineal entre l'horari comercial i la xifra de vendes.

EL DARRER
informe de la Cambra de Comerç assenyala unes causes del descens de la xifra de vendes, que no tenen res a veure amb els horaris comercials: "En el segon trimestre (de 2008) el comerç minorista ha tornat a presentar uns resultats netament desfavorables, d'acord amb un comportament molt feble de la demanda de consum, a causa de la confiança insuficient dels consumidors (....) del deteriorament de les rendes familiars i de les expectatives més desfavorables del mercat laboral, que estan incidint negativament en les intencions de compra dels consumidors, els quals opten per tenir una actitud més cautelosa a l'hora de prendre decisions de despesa". La despesa ve limitada pels pressupostos dels visitants i no pels horaris, tal com va constatar Ernest Engel fa més de cent anys.
A Andorra, el decret del Govern socialdemòcrata que obliga a tancar la tarda de deu diumenges, escollits en la temporada més baixa, ha estat rebut pel sector dels grans magatzems i els grups polítics conservadors amb una sorollosa cassolada mediàtica, emprant uns arguments més propis de taula de cafè que de discussió sobre els canvis de model que necessita el país. Qui es pot creure que --amb els actuals mitjans d'informació-- el client és desorientarà amb els nous horaris? ¿No estarien ja molt desorientats els clients pels horaris de tancament que practiquen la majoria de les botigues al Pas de la Casa?
Hem escoltat dir els darrers dies que el decret és un acte que va a l'inrevés de la tendència dels altres països europeus. ¡És totalment cert! ¡El nostre punt de partida és de zero diumenges festius i els altres surten de 52 diumenges festius, forçosament haurem d'anar en sentit oposat!
No hem sentit, de la part dels que s'oposen al tancament de les tardes de deu diumenges, cap anàlisi de la seva incidència en els hàbits de compra dels clients, ni tampoc quin impacte tindrà en l'estructura comercial del país, ni una estimació aproximada de vendes perdudes, ni cap valoració dels efectes de desplaçament de les compres de les tardes tancades dels deu diumenges al mateix matí del diumenge o altres dies de la setmana. Si els creuats es prenen la molèstia de consultar estudis internacionals de referència, veuran que tots conclouen que el decreixement net dels ingressos --si es produeix-- tindria en tot cas un caràcter marginal, tenint en compte la baixa elasticitat de la demanda comercial global.

ELS ADVERSARIS
al calendari aprovat volen situar el debat en el marc dels principis (dels seus principis ultraliberals), sense aportar xifres concretes que permetin analitzar amb el mínim rigor el comerç andorrà. Les darreres estadístiques disponibles sobre el mercat laboral --setembre del 2009-- xifren el nombre d'assalariats del sector del comerç al detall (cap. 52) en 6.326 treballadors, el 15,8 % del total de treballadors declarats a la CASS.
Al mes de setembre, la massa salarial total dels treballadors del comerç al detall va ser de 9.850.196 euros, el 13,5% de la massa salarial total declarada a la CASS. I és que els salaris del sector del comerç són el 15 % inferiors al salari mitjà nacional. A manca de dades fiables sobre el PIB nacional i sectorial, aquestes xifres contrastades són un indicador que evidencia la importància --sense caure en exageracions-- del sector del comerç dins l'economia del país. El cert és que amb els horaris aprovats pel Govern, l'any vinent les botigues andorranes podran romandre obertes més de 3.800 hores l'any. Bastant més que als països veïns.
Les 50 hores en teoria perdudes són el 1,30 % del total de les hores possibles i --si som capaços d'informar adequadament els nostres clients-- no han de tenir cap impacte negatiu ni en la xifra de vendes global d'Andorra, ni en els llocs de treball, ni a curt ni a mitjà termini.
Comitè executiu del PS.