DIVENDRES, 18 DE DESEMBRE DE 2009 09:04 - Josep Maria Bringué, Xavier Canal, Josep Maria Canals, Peggy Cerqueda, Òscar Encuentra, Carles Ensenyat i onze persones més
Andorra necessita estabilitat i solucions. I Andorra pel Canvi (ApC) ha ofert al grup socialdemòcrata un pacte d’estabilitat de quatre anys per assolir solucions estructurals.
Tan sols posem un requisit previ: que es posi per escrit el programa de govern socialista de quatre anys. I que a partir d’aquest document de base, tots plegats obrim un debat fins assolir un programa de govern de consens. És a dir, quina és la diagnosi dels problemes actuals; quina és l’estratègia per solucionar aquests problemes i obrir noves finestres de desenvolupament; quins són els objectius concrets a assolir; quines són les accions concretes; quines modificacions legislatives es requereixen, i els requisits pressupostaris necessaris.
Fa mesos que estem demanant al Govern i al grup socialdemòcrata que posin aquest programa de govern sobre la taula, amb tots els components que hem descrit. A la vista que el grup socialdemòcrata no posa aquest programa de govern sobre la taula, ja sigui perquè no el té formulat, ja sigui perquè no el vol fer públic, o ja sigui per una estratègia política que desconeixem; a la vista que avui, 17 de desembre, s’acaba el termini per formular esmenes al pressupost; ApC s’ha posicionat. I ApC va oferir al grup socialdemòcrata, i ara ens hi comprometem públicament, una estabilitat política fins al 2013 amb les condicions:
–Que des del Consell General es lideri un veritable diàleg social i institucional per consensuar les reformes estratègiques que requereix Andorra.
–Que a partir d’aquest diàleg social i institucional, s’arribi a la formulació escrita d’un programa de govern fins al 2013. Un programa de consens i de canvi estructural per a tota la legislatura.
–Que abans del juny el Govern entri un nou projecte de llei de pressupost 2010 de canvi, formulat a partir del programa de govern de canvi consensuat i que rebrà el vot positiu d’ApC.
I amb aquest esperit, el comitè executiu nacional d’ApC fa el manifest, la crida següent: Andorra necessita estabilitat i solucions.
Per aquest motiu, Andorra pel Canvi té una clara voluntat d’arribar a pactes de solució i d’estabilitat.
Els fets avalen aquesta voluntat d’ApC. Recordem que els tres consellers d’ApC van donar el seu vot per a l’elecció de Sindicatura; que el cap de Govern va ser investit gràcies als vots positius del grup socialdemòcrata i a l’abstenció d’ApC, i que ApC va signar amb el cap de Govern i el grup socialdemòcrata un acord de legislatura que finalment no va funcionar.
Si ApC hagués tingut una voluntat de bloqueig, si ApC no hagués tingut una voluntat de pacte, avui en dia Jaume Bartumeu no seria cap de Govern i ningú sap en quina situació estaria l’executiu del nostre país, ni la seva governabilitat.
Ja ha passat mig any. I ApC segueix amb la ferma voluntat de treballar pel consens i d’assolir un pacte de qualitat, fet que no s’ha de confondre amb el fet d’esperar que ApC no tingui identitat, no tingui projecte o que no tingui capacitat de crítica.
A ApC estem convençuts que l’estabilitat de la legislatura s’ha de garantir per tota la seva durada, per quatre anys. Nosaltres estem totalment en contra de qualsevol joc polític per anar a eleccions anticipades, perquè Andorra no s’ho pot permetre.
Amb aquest objectiu d’estabilitat a llarg termini, necessitem un instrument que es diu programa de govern. És a dir, un document que contingui la diagnosi clara dels problemes, identifiqui les solucions definides en forma d’estratègies, accions i objectius, i la seva quantificació en recursos pressupostaris i en necessitats de modificacions legislatives. En gestió política es coneix perfectament aquest instrument de plasmació de consens i de gestió denominat programa de govern. I ApC vol pactar sobre la base d’un programa de govern concertat i amb garanties de funcionament.
Andorra necessita reformes importants per superar la crisi estructural que arrossega de lluny. I per fer un programa de govern que reculli reformes estructurals cal obrir prèviament un veritable diàleg social i institucional.
Andorra necessita revisar el model de competències i transferències Estat-comuns, ja que la solució acordada el 1993 presenta problemes de sostenibilitat en la realitat econòmica i social actuals. I aquesta revisió tan sols es pot fer a partir d’un profund i rigorós diàleg institucional.
Andorra necessita formular un marc tributari que li permeti accedir a convenis de doble imposició sense incrementar la pressió fiscal, i això requereix un seriós diàleg social entre tots els actors.
Les administracions presenten signes de desproporció. Tant per massa en unes coses com per massa poc en d’altres. I el redimensionament de l’administració necessita un diàleg social previ honest, obert i constructiu amb tots els actors implicats.
Andorra necessita fer un pla de xoc de reactivació econòmica, i aquest projecte no es pot fer sense obrir un diàleg social que permeti les importants modificacions legislatives per obrir activitats que actualment manquen del marc legal necessari.
A partir d’aquests diàlegs socials i institucionals concrets, es pot construir un programa de govern de canvi, i a partir de la formulació del programa de govern es poden dimensionar els pressupostos de canvi que Andorra necessita.
Per aquest motiu, des d’ApC hem acordat, i hem proposat al grup socialdemòcrata, el següent pla de treball:
–ApC no pot donar suport (ni votar sí, ni abstenir-nos) als pressupostos de continuïtat del model pressupostari del PLA que ha elaborat el PS. El pressupost del PS del 2010 és captiu del pressupost del PLA 2009.
El pressupost 2010 no es pot solucionar per la via d’esmenes a l’articulat ni per la formulació d’un altre pressupost si abans no es fa el diàleg social i institucional que ens porti a un programa de govern de canvi i un pressupost de canvi. La realitat és que el pressupost que avui presenta el PS és el pressupost que elaboraria qualsevol grup polític si abans no obrís el diàleg social i institucional. Diàleg previ que ha de permetre assolir el consens necessari per fer realitat les reformes estructurals que necessita Andorra ara i avui.
–Que el Govern funcioni per dotzenes parts –i amb els crèdits extraordinaris necessaris– durant el període de tres, quatre, cinc o fins a sis mesos que es pot necessitar per fer el diàleg social i institucional, formular el programa de govern i elaborar el pressupost de canvi que necessita Andorra.
–Que aquest diàleg social i institucional es canalitzi a partir del Consell General i que s’habilitin les comissions necessàries per dur a terme aquestes accions de forma transparent i eficient.
–Que a partir dels resultats d’aquest diàleg social i institucional es formuli un programa de govern a quatre anys vista, de consens, de forma que es doni estabilitat a tota la legislatura.
–Que a partir d’aquest programa de govern es formuli un pressupost de canvi que tindrà el vot favorable necessari.
Fa mesos que estem demanant al Govern i al grup socialdemòcrata que posin aquest programa de govern sobre la taula, amb tots els components que hem descrit. A la vista que el grup socialdemòcrata no posa aquest programa de govern sobre la taula, ja sigui perquè no el té formulat, ja sigui perquè no el vol fer públic, o ja sigui per una estratègia política que desconeixem; a la vista que avui, 17 de desembre, s’acaba el termini per formular esmenes al pressupost; ApC s’ha posicionat. I ApC va oferir al grup socialdemòcrata, i ara ens hi comprometem públicament, una estabilitat política fins al 2013 amb les condicions:
–Que des del Consell General es lideri un veritable diàleg social i institucional per consensuar les reformes estratègiques que requereix Andorra.
–Que a partir d’aquest diàleg social i institucional, s’arribi a la formulació escrita d’un programa de govern fins al 2013. Un programa de consens i de canvi estructural per a tota la legislatura.
–Que abans del juny el Govern entri un nou projecte de llei de pressupost 2010 de canvi, formulat a partir del programa de govern de canvi consensuat i que rebrà el vot positiu d’ApC.
I amb aquest esperit, el comitè executiu nacional d’ApC fa el manifest, la crida següent: Andorra necessita estabilitat i solucions.
Per aquest motiu, Andorra pel Canvi té una clara voluntat d’arribar a pactes de solució i d’estabilitat.
Els fets avalen aquesta voluntat d’ApC. Recordem que els tres consellers d’ApC van donar el seu vot per a l’elecció de Sindicatura; que el cap de Govern va ser investit gràcies als vots positius del grup socialdemòcrata i a l’abstenció d’ApC, i que ApC va signar amb el cap de Govern i el grup socialdemòcrata un acord de legislatura que finalment no va funcionar.
Si ApC hagués tingut una voluntat de bloqueig, si ApC no hagués tingut una voluntat de pacte, avui en dia Jaume Bartumeu no seria cap de Govern i ningú sap en quina situació estaria l’executiu del nostre país, ni la seva governabilitat.
Ja ha passat mig any. I ApC segueix amb la ferma voluntat de treballar pel consens i d’assolir un pacte de qualitat, fet que no s’ha de confondre amb el fet d’esperar que ApC no tingui identitat, no tingui projecte o que no tingui capacitat de crítica.
A ApC estem convençuts que l’estabilitat de la legislatura s’ha de garantir per tota la seva durada, per quatre anys. Nosaltres estem totalment en contra de qualsevol joc polític per anar a eleccions anticipades, perquè Andorra no s’ho pot permetre.
Amb aquest objectiu d’estabilitat a llarg termini, necessitem un instrument que es diu programa de govern. És a dir, un document que contingui la diagnosi clara dels problemes, identifiqui les solucions definides en forma d’estratègies, accions i objectius, i la seva quantificació en recursos pressupostaris i en necessitats de modificacions legislatives. En gestió política es coneix perfectament aquest instrument de plasmació de consens i de gestió denominat programa de govern. I ApC vol pactar sobre la base d’un programa de govern concertat i amb garanties de funcionament.
Andorra necessita reformes importants per superar la crisi estructural que arrossega de lluny. I per fer un programa de govern que reculli reformes estructurals cal obrir prèviament un veritable diàleg social i institucional.
Andorra necessita revisar el model de competències i transferències Estat-comuns, ja que la solució acordada el 1993 presenta problemes de sostenibilitat en la realitat econòmica i social actuals. I aquesta revisió tan sols es pot fer a partir d’un profund i rigorós diàleg institucional.
Andorra necessita formular un marc tributari que li permeti accedir a convenis de doble imposició sense incrementar la pressió fiscal, i això requereix un seriós diàleg social entre tots els actors.
Les administracions presenten signes de desproporció. Tant per massa en unes coses com per massa poc en d’altres. I el redimensionament de l’administració necessita un diàleg social previ honest, obert i constructiu amb tots els actors implicats.
Andorra necessita fer un pla de xoc de reactivació econòmica, i aquest projecte no es pot fer sense obrir un diàleg social que permeti les importants modificacions legislatives per obrir activitats que actualment manquen del marc legal necessari.
A partir d’aquests diàlegs socials i institucionals concrets, es pot construir un programa de govern de canvi, i a partir de la formulació del programa de govern es poden dimensionar els pressupostos de canvi que Andorra necessita.
Per aquest motiu, des d’ApC hem acordat, i hem proposat al grup socialdemòcrata, el següent pla de treball:
–ApC no pot donar suport (ni votar sí, ni abstenir-nos) als pressupostos de continuïtat del model pressupostari del PLA que ha elaborat el PS. El pressupost del PS del 2010 és captiu del pressupost del PLA 2009.
El pressupost 2010 no es pot solucionar per la via d’esmenes a l’articulat ni per la formulació d’un altre pressupost si abans no es fa el diàleg social i institucional que ens porti a un programa de govern de canvi i un pressupost de canvi. La realitat és que el pressupost que avui presenta el PS és el pressupost que elaboraria qualsevol grup polític si abans no obrís el diàleg social i institucional. Diàleg previ que ha de permetre assolir el consens necessari per fer realitat les reformes estructurals que necessita Andorra ara i avui.
–Que el Govern funcioni per dotzenes parts –i amb els crèdits extraordinaris necessaris– durant el període de tres, quatre, cinc o fins a sis mesos que es pot necessitar per fer el diàleg social i institucional, formular el programa de govern i elaborar el pressupost de canvi que necessita Andorra.
–Que aquest diàleg social i institucional es canalitzi a partir del Consell General i que s’habilitin les comissions necessàries per dur a terme aquestes accions de forma transparent i eficient.
–Que a partir dels resultats d’aquest diàleg social i institucional es formuli un programa de govern a quatre anys vista, de consens, de forma que es doni estabilitat a tota la legislatura.
–Que a partir d’aquest programa de govern es formuli un pressupost de canvi que tindrà el vot favorable necessari.
0 comentaris:
Publica un comentari