El museu de Frank Gehry

• LA TRIBUNA

Una mica de tacte a l’hora de ‘desfer tractes’ hauria estat beneficiós per a la imatge exterior del país. Tot plegat és un embolic que ha creat incertesa i incomoditats innecessàries i malmet la nostra delicada reputació professional

Ignasi Morató, dissenyador


• Arribats a aquest punt, he de manifestar que els esdeveniments em superen. Ja és la segona vegada que Andorra protagonitza una polèmica internacional sobre temes d’arquitectura i disseny.
Personalment, vaig rebre la notícia d’aturar el projecte del Museu de la Pau i Arxiu Nacional, de l’arquitecte Frank Gehry amb certa satisfacció racional pel que representava. Programes de reclam turístic intuïtius i desmesurats, sense un estudi ben elaborat per professionals, si més no, de l’àrea mediàtica.
Però el que no es pot fer, tampoc, és actuar de la mateixa manera i aturar-ho tot sense un bon programa de com prendre certes decisions i com comunicar-les.
L’objectiu de l’anterior Govern en contractar Gehry va ser, principalment, l’efecte mediàtic, per tant, ara, en haver de prendre noves i complicades decisions, calia tenir ben present aquesta premissa i saber amb qui es tractava.
Trobo a faltar coordinació entre protocol i diplomàcia, i em sembla que al Govern li ha fallat aquest aspecte imprescindible. No entenc que a un professional, a qualsevol, però en aquest cas, a un arquitecte del nivell del Sr. Gehry, no li arribi adequadament la notícia de congelar els seus projectes a Andorra.
No sé què pensar ni a qui creure’m, però és que la reacció del Sr. Gehry ha estat duríssima, i per això permeteu-me el benefici del dubte. És lamentable que no es trobin fórmules més adequades de mantenir relacions raonables amb un professional que, en el seu moment, es va contractar per mitjançar (indirectament) pel nostre país, encara que pogués ser una estratègia equivocada.
Atesa la conjuntura desfavorable actual, Andorra també es troba amb dificultats, com era d’esperar. Som un país petit, però estem a Europa. D’aquí podria sorgir el fet diferencial. Podríem treballar la capacitat d’adaptació i reacció davant les dificultats i esdeveniments, podríem importar les bones qualitats d’alguns països europeus, com el rigor i l’elegància.
El nostre petit país, ara no necessita obres faraòniques ni se les pot permetre, però en contrapartida, sí necessita i pot ser ordenada, amable i elegant per aconseguir destacar, diferenciar-se i recuperar l’orgull.
El Sr. Frank Gehry és una institució dins de l’arquitectura, ha estat premiat amb el Pritzker. És dins del grup dels millors i més reconeguts arquitectes del món, va competir pel concurs del museu amb d’altres figures del mateix nivell: Jean Nouvel, Dominique Perrault i Zaha Hadid. La qualitat d’aquestes estrelles de l’arquitectura és indiscutible, i com a mediàtics que són, el ressò de les seves paraules i comentaris és altíssim i molt important. Crec que una mica de tacte en el moment de desfer tractes hauria estat beneficiós per a la imatge exterior del nostre país.
Tot plegat és un embolic que ha creat incertesa, incomoditats innecessàries i malmet la nostra delicada reputació professional a l’exterior.
Quan comenci a normalitzar-se la situació, estic segur que es tindrà en compte la sensibilitat, l’amabilitat, la qualitat tècnica, i moral, també.
Simplement, vull manifestar la meva inquietud respecte de les petites coses, perquè crec en els detalls i sé que els petits canvis tenen molta força.