El 14 de març és festa d’obligat compliment

LA TRIBUNA

El redactat del Govern és ambigu, crea confusió i permet que cadascú l’interpreti a la seva manera

Carles Blasi Vidal


• La Llei de declaració del dia de la Constitució, del 8 d’octubre del 1998, declara el 14 de març de cada any dia de la Constitució. L’article 2 de la llei diu ben clarament que aquella data “... és festa d’obligat compliment”.
La disposició addicional de la llei diu que es faculta el Govern “... perquè estableixi les exempcions de l’obligació prevista a l’article 2, pels serveis relacionats directament amb el turisme”.
Sobre la base de la legislació esmentada, el Govern no té facultat, és a dir, que no pot anul·lar l’article 2 per a tot el sector del comerç fent que sigui dia laborable.
La facultat, és a dir, l’habilitació donada pel legislador, atorgada al Govern, roman clarament circumscrita a “... serveis relacionats amb el turisme...” com poden ser estacions d’esquí, hotels, restaurants i estacions de servei per a la venda de carburants, tal com succeeix en les festes de Meritxell, Nadal o Cap d’Any. I tal com ha succeït cada 14 de març des de l’any 1999.
Pretendre conculcar l’article 2 amb el pretext que el comerç hauria esdevingut un simple “... servei relacionat amb el turisme...” és una prova i demostració contundent de l’estil del Govern conservador del Partit Liberal: actuar al marge del parlament, contra el Consell General i trepitjant la llei.
No hauria estat la primera vegada en aquesta legislatura que el Govern conculca una llei i es veu obligat a fer marxa enrere. Però aquesta vegada, conscient que un decret autoritzant el sector del comerç a obrir el dia de la Constitució seria contrari a la llei, ha fet una cosa pitjor: ha sortit la ministra Marsol a tots els mitjans de comunicació i ha dit que aquest any no cal complir aquesta llei, perquè així li ho ha sol·licitat la Cambra de Comerç, en nom d’alguns (grans) comerciants.
Efectivament, per no incórrer en aquesta conculcació, el decret del Govern publicat al Butlletí Oficial el dia 18 passat diu que “els serveis relacionats directament amb el turisme podran exercir la seva activitat el dissabte dia 14 de març del 2009...”.
El Govern, en el seu decret, no estableix en l’articulat que el comerç pugui treballar el Dia de la Constitució ja que només es refereix als serveis directament relacionats amb el turisme. El redactat del Govern és ambigu, crea confusió i permet que cadascú l’interpreti a la seva manera. Ambigüitat i confusió a la qual el Govern liberal ja ens té acostumats. I, per a més abundar, si algú interpreta que es pot treballar normalment el dia de la Constitució també s’haurà d’entendre que el Govern no té intenció de sancionar-ho. Així, que tothom faci el que li plagui.
Sí senyors, d’això se’n diu governar!
Aquest és el sentit d’Estat, el que la Sra. Marsol entén per fer política i interès general, i que com molt bé comentava el Ton Armengol en l’article de dimarts 24 passat, a mi també em produeix una profunda indignació.
Si un decret del Govern no pot buidar de contingut una llei que és clara i concisa fins al punt que mana que el dia de la Constitució és festa d’obligat compliment, encara menys ho pot fer una roda de premsa i un article d’opinió d’una ministra.
Si es donés el cas que algú denunciés un comerç per obrir aquest dia, amb quin argument es defensaria? Amb l’article d’opinió de la Sra. Marsol?
No cal pas disposar de grans coneixements jurídics i constitucionals per saber que allò que és d’obligat compliment són les normes (lleis, reglaments, decrets...) un cop publicades al Butlletí Oficial, i aquestes són les que utilitzen els tribunals per pronunciar-se, i en cap cas podem situar per sobre d’aquestes normes, la paraula, verbal o escrita, de la Sra. Conxita Marsol, encara que sigui ministra i parli en nom de tot el Govern.
La ministra, com no podia ser d’altra manera, també va aprofitar aquell article en què establia que el comerç podia obrir el 14 de març, per carregar contra el grup parlamentari socialdemòcrata. Deia Marsol que “...vaig demanar als grups parlamentaris el seu parer, i només vaig rebre respostes a favor de permetre l’obertura del comerç. El grup parlamentari socialdemòcrata no va manifestar-se ni a favor ni en contra...”. Fals.
La Sra. Marsol ens va proposar mantenir una reunió amb els tres grups parlamentaris per tractar la qüestió. I la nostra resposta va ser que no assistiríem a cap reunió per parlar de la possibilitat de no respectar la llei del 8 d’octubre del 1998. Perquè nosaltres tenim sentit d’Estat, respectem les lleis i les defensem, sobretot si les hem impulsat nosaltres, i perquè creiem en els principis constitucionals i els defensem.
Altres, com la senyora Marsol i els seus, actuen d’acord amb aquella cèlebre frase de Groucho Marx: aquests són els meus principis, i si no li agraden en tinc uns altres.