Què ens quedarà?

14-0ct-2008 Diari d'Andorra


Didier Aleix


• Sembla que ha arribat l’hora de tirar els últims cartutxos sense cap mena de compassió. La política mediambiental, regulada fins ara per tècnics, estarà, a partir d’ara, regulada per polítics per als quals val més un vot que el que pot quedar als nostres fills. M’explico.
La Llei de caça del 13 d’abril del 2000 estableix la possibilitat de fer plans de caça en algunes espècies definides per reglament. Fins aquest estiu, s’aplicaven sobre les poblacions d’isards, cabirols i muflons. Aquests plans s’apliquen mitjançant jornades de caça acompanyada en les quals un caçador adjudicatari d’una llicència de caça obtinguda per sorteig és acompanyat per un bander per abatre una peça definida tècnicament en el pla de caça.
El pla de caça del mufló es va iniciar l’any 2000, quan la població comptava amb uns 220 exemplars i se’n caçaven una vintena. Pocs anys després (2003) el creixement de la població havia passat d’un 25% anual (any 2000) a un 19% (any 2003) degut a l’aplicació d’un pla de caça que tenia com a objectiu la recerca d’un equilibri entre la presència del mufló a la zona del solà d’Encamp i l’impacte dels animals sobre els prats de dall.
Progressivament, es va anar incrementant el pla de caça fins a un 50% de la població de l’any 2006 (130 captures per una població de 252 muflons) intentant reduir de forma ràpida la densitat dels muflons en els sectors on hi havia més problemes de cohabitació amb els propietaris dels terrenys. Aquest plans eren de compliment estricte.
Finalment, durant l’estiu del 2008, a causa de les reiterades queixes de l’Associació de Pagesos el govern decideix treure el mufló de la llista d’espècies sotmeses a pla de caça i passar-lo a espècies caçables, possibilitant que un caçador o una colla de caçadors poden abatre tants exemplars com vulguin durant la temporada de caça i utilitzant la modalitat de caça que vulguin.
Ben entès, aquesta decisió s’agafa de manera totalment política, sense fer cas de cap mena als tècnics, sembla que en aquest país als polítics els il·lumina una ciència desconeguda, ja que es tornen tècnics especialistes en qualsevol matèria d’un dia per l’altre. Això és bo, i ja que estem en època de recessió només cal fer fora tots aquest tècnics que paga el Govern i que sembla que el que diuen no serveix per a res.
He pogut parlar amb tècnics tant d’aquí d’Andorra com de fora i tots han coincidit amb el mateix.
La resposta que cal esperar de la població existent actualment és: una dispersió imprevisible dels animals a causa d’una distribució dels trets no planificada per sectors.
Un desequilibri entre sexes degut als trets selectius dels caçadors sobre els exemplars mascles (amb banyes).
Un increment de l’èxit reproductiu (nombre de corders per femella adulta) a causa de l’increment de la dispersió i la pèrdua de competències entre mascles.
Un increment de l’efectiu general de la població, atès que difícilment els caçadors solament podran abatre 120 exemplars.
Un increment de la dificultat de realitzar recomptes fiables de la població, ja que no es coneixerà de forma exacta la distribució dels animals.
Una multiplicació de l’impacte dels muflons en les zones agrícoles degut a la seva arribada en sectors on no eren presents.
Un increment en la dificultat d’observar muflons en zones de fàcil accés (pèrdua de recurs turístic).
Un increment de les molèsties ocasionades pel trànsit de persones i gossos en la part alta del solà d’Encamp, propera a una zona d’especial interès per altres espècies de la fauna autòctona protegida i d’elevadíssim interès patrimonial a escala europea.
Un increment dels riscos associats a la pràctica de la caça en zones properes a nuclis urbans i a concentracions elevades del nombre de caçadors.
Aquest sistema de gestió poblacional i sanitari del mufló a Andorra no devia ser tan dolent, ja que va ser adoptat per la Federació de Caça de l’Arieja i dels Pirineus Orientals com a model de treball des del 2003. Diverses intervencions tècniques en fòrums especialitzats han demostrat que s’havia treballat de forma seriosa i acurada i que després de molts anys de mala publicitat, Andorra estava donant l’exemple en la gestió de diverses espècies de la fauna salvatge (mufló, isard en els vedats de caça, gall de bosc, perdiu blanca etc.)
Gràcies a la força d’uns vots i al mutisme de la resta de la població, Andorra ha tornat a la situació que existia fa 10 anys i a la pèrdua de la credibilitat que tant ens havia costat guanyar fora de les nostres fronteres.
Que el mufló no és autòcton, que s’ha reintroduït, ¿és una raó per matar tot allò que no és d’aquí? A més, sembla que l’efecte serà el contrari.
Em sembla que la pregunta és si aquesta decisió adoptada ha estat ben meditada i rep el suport de la majoria de col·lectius que se’n veuran afectats (caçadors, agricultors, naturalistes, ciutadans en general, turistes, etc.). ¿Va aquesta política en el mateix sentit que les campanyes turístiques, Andorra país de natura, o quan tindrem els primers efectes d’aquesta tan sàbia decisió ja hauran passat les eleccions? Primer jo, i els altres que es fotin. ¿És aquesta la màxima d’alguns polítics en època d’eleccions?