Les parròquies dels pocs

Dijous, 29 de novembre del 2007 Bon dia Opinió

S’ha traspassat el que s’anomena
l’equador de campanya. Mai no he sabut
si s’anomena així perquè és un moment
àlgid, o potser tòrrid, o metafòric, que manifesta que els candidats i les
candidates han de fer gairebé la volta al món per anar a trobar el vot,
persona per persona, casa per casa. Davant la gran revinguda informativa
de les eleccions comunals no puc estar-me de dir-hi la meva, que
espero que algú llegirà entre tanta tinta vessada pels mitjans d’informació.
Pel que he pogut veure en els companys i companyes de l’Alternativa,
és un treball molt dur anar de candidat en unes eleccions. Cal un
esforç enorme, fet amb il·lusió i emprant totes les capacitats per guanyar
la confiança del poble que, al cap i a la fi, és el sobirà. El sentiment
general alternatiu és el de voler fer fora dels comuns els grups parroquials
conservadors que han manat durant els últims anys en algunes
parròquies, aplicant-hi polítiques que han deixat un balanç més aviat
pobre i farcit d’un desmesurat deute comunal, sense poder-lo justificar,
ja que s’ha anat més aviat enrere en la qualitat de vida dels habitants. I
ens estem acostant a l’objectiu. Alguns ja comencen a veure les orelles
del llop. Potser passa perquè el llop és un animal que treu la seva força
del grup, sempre treballa en colla, avancen tots junts.
Diuen que el deute és degut al gran esforç inversor fet durant els seus
mandats comunals. Jo dic que si tota la inversió que s’ha fet pensant
en les properes eleccions es fes pensant en les properes generacions,
algunes parròquies serien ben diferents. Aquí és on entra l’Alternativa.
És qui pensa en l’ara i també en el demà.
A l’hora de votar hauríem de tenir en compte això de l’ara i el demà,
¿oi, estimades i estimats amics progressistes? Vosaltres, que tot sovint
us sentiu desencantats de la classe política, la classe que tantes decepcions
us dóna, sé que em sabreu perdonar per permetre’m humilment recordar-
vos que tots ELLS aniran a votar. No en faltarà cap. Els conservadors
hi són sempre, tots, ben arrenglerats. Saben el que s’hi juguen i
estan ben disciplinats. Si ara tu no véns a donar suport al vot alternatiu,
al vot de progrés, potser sí que demà tindràs tema per queixar-te, uns 4
anys més pel cap baix. ¿És això el que vols?.
Els que sí que votarem, jo en sóc un, haurem de triar entre dues o
més possibilitats de govern comunal. Uns parlen de fets, de feina feta.
Sembla que tinguin una bena als ulls. No veuen que el que han fet
no ens ha pas portat endavant, no ens ha donat més impuls col·lectiu.
Miro al meu voltant, observo, parlo amb les persones, palpo l’ambient
i no veig perquè ha servit tant diner gastat, tanta obra faraònica (que a
voltes dubto si en diuen així per la seva grandària o perquè les feien els
egipcis, aquells que surten retratats de perfil, amb una mà davant i una
altra, parant, per darrere).
Abans de votar-los ens podem preguntar si han sabut ajudar-nos a
ser més feliços, a sentir una mica d’il·lusió col·lectiva. ¿Hem tingut la
sensació els últims quatre anys que, en decidir, pensaven en els nostres
fills i filles, en els nostres padrins i padrines, en les noves famílies monoparentals?
¿Ens han donat serveis de qualitat, de proximitat, que ens
han fet la vida una mica més fàcil a tots plegats? Quan han pres una decisió,
¿creieu que han tingut en compte l’ara, però que també pensaven
en el futur? En tirar endavant els seus projectes, ¿us sembla que han
pensat en ells o en tots nosaltres? Quan han decidit una actuació important,
¿esteu segurs que han pensat en la parròquia, en el campanar de la
seva parròquia, o han tingut en compte la repercussió de la seva decisió
en totes les altres parròquies, en el país, en la resta dels territoris veïns?
Aquí és on entra la gent de l’Alternativa. És qui pensa en ella mateixa i
en els demés, que actua a la seva parròquia pensant en totes les altres.
Sincerament, no hi ha comparació entre els programes de l’Alternativa
i la resta de programes, si es fa una anàlisi en fred, sense prejudicis.
Espero que guanyi l’Alternativa per higiene democràtica, per obrir
portes i finestres on són tancades al poble. Per fer-ho també allí on
han estat administrant, renovant les persones. Amb noves dinàmiques,
noves energies i decisions diferents. Pensant en el poble. Val la pena
fer-los confiança. Cada una de les candidatures està farcida de gent treballadora
i que treballa. Que saben que, mentre dormen, els seus diners
no crien; els han d’entrecavar cada dia per poder anar fent, anar tirant.
S’han d’administrar. Per això em donen més confiança per administrar
una parròquia que les que ho volen fer o tornar a fer només pensant en
uns pocs. I a la petita Andorra ja en som tants que alguns comencem a
vessar per obligació conjuntural.
Ho va explicar molt bé un poeta andorrà, quan va escriure allò que
a Andorra en calen molts perquè uns pocs visquin molt bé. Aquesta és
l’Andorra parroquial que el PLA, l’oficial i el camuflat, vol mantenir. La
dels pocs. ¿Els vols ajudar?

delfí roca