El comú estudia prendre mesures contra Amics de la Rabassa

TRIBUNA Diari d'Andorra - 16-11-07


Òscar Ribas Reig, excap de Govern

• La notícia periodística del dia 14 dels corrents, d’ésser certa (i a priori no hi ha cap motiu, salvat que es provi que no sigui certa) és preocupant. És preocupant perquè aparenta que la majoria que configura l’actual comú de Sant Julià, oblidant l’oposició comunal, s’apropia i monopolitza la facultat de decidir què convé per a la parròquia.
En una democràcia representativa, els elegits són representants, i el representats, tot respectant el dret legítim de les majories, estan absolutament legitimats per discrepar. És el comú qui ha d’estar al servei del poble, i no el poble al servei d’un comú, avui, suposadament majoritari.
Àdhuc, això no és tot. Els honorables senyors cònsols, en els darrers dies, qualifiquen Amics de la Rabassa de “pallassos”, de manera barroera i desencertada, i la seva acció cívica, d’electoralisme, de defensa d’interessos privats, etcètera. Les declaracions repetides solament són justificables, i per tant perdonables, en el context del nerviosisme propiciat per la proximitat d’unes eleccions comunals.
Personalment, m’he adherit a l’acció reivindicativa d’Amics de la Rabassa, i del projecte del túnel de Rocafort. I ho he fet amb plena consciència i amb sentit de la responsabilitat. No he preguntat als altres membres la seva ideologia política, ni pel partit que usualment voten. Ells tampoc no m’ho han preguntat. M’he adherit als dos moviments de reivindicació perquè, en la meva opinió, són racionals i qualsevulla que sigui la solució final tindrà una incidència bàsica en la qualitat de vida de la parròquia i la vila de Sant Julià de Lòria.
L’honorable senyor cònsol, en la notícia publicada en el diari abans esmentat, repta Amics de la Rabassa, entre els quals possiblement compta amb electors seus (no ho sé, però no em preocupa) a presentar una candidatura en les pròximes eleccions. No és evident que en democràcia, presentar una candidatura sigui una opció, i Amics de la Rabassa, que jo sàpiga, ni tant sols s’ha plantejat aquesta possibilitat. I en el supòsit que s’hagués analitzat la possibilitat, personalment m’hi hauria oposat. No cal barrejar les coses.
Quant a la qualificació de “pallasada”, he de dir que no m’he sentit ofès, i aconsellaria els altres militants del grup de pressió Amics de la Rabassa que fessin el mateix: no ofèn qui vol, sinó qui pot. Al llarg de la meva vida política he viscut repetides accions similars a la que l’honorable senyor cònsol qualifica de “pallassades”, per l’honorable senyor cònsol. Per tant, estic cofoi de participar una vegada més en una acció cívica de la meva parròquia d’origen. És el millor honor que hem podia fer l’honorable senyor cònsol, atorgar-me (encara que sigui col·lectivament) el qualificatiu de pallasso. Sempre és millor fer riure que fer plorar.
Afirma el senyor cònsol que el col·lectiu està creant un greuge per a la parròquia i per al projecte, referint-se a un teòric descoratjament de la inversió privada. Diré que no serà pas per l’acció cívica d’Amics de la Rabassa que els inversors es descoratjaran. El descoratjament per a la inversió privada ve del propi projecte que no és sostenible, ni ecològicament ni en el marc de les finances d’una economia pública o privada. Si el projecte tira endavant solament el privat pot invertir (cosa que no descarto) a fons perdut.
El que realment sura del debat, i està en joc, és l’afany de la majoria comunal a concretar el seu objectiu polític a “guanyar quartos” com qualsevol empresa privada. Els ciutadans d’Amics de la Rabassa aposten per una millor “qualitat de vida”, dos valors moltes vegades contradictoris.
Segurament haurem de continuar parlant d’aquest assumpte, així com de les accions del Grup Rocafort (al qual també m’he adherit) que defensa la modificació del projecte de desviament de la circulació a la vila de Sant Julià. Un altre projecte cabdal, i momentàniament aparcat.
En un altre context, més general, la política andorrana viu, darrerament, un increment del nerviosisme més intens que l’habitual i es prenen decisions de manera massa precipitada: projecte de llei d’inversions estrangeres, peatges a l’ombra (on hi ha més ombres que claredats) i impostos encoberts (que s’oposen a la transparència i a la pròpia Constitució que prescriu que els impostors solament es poden crear mitjançant la llei), per posar dos exemples.
Seria bo d’aturar la precipitació i donar-se/nos un cert temps de reflexió, del contrari podem prendre mal.