FUNCIÓ PÚBLICA

FUNCIÓ PÚBLICA

El sindicats valoren fer un boicot a les empreses de la CEA

Gabriel Ubach admet que, inicialment, es va votar amb un tarannà “simbòlic” però avisa que hi ha molts funcionaris que reclamen que es faci

Dimecres, 30 de Novembre de 2011 20:50 Enviat per Un altre PATRIIDIOTALink del comentari

Perdó per ésser funcionari i cobrar un salari com qualsevol persona de ram privat d’aquest país. Perdó per haver aconseguit la plaça mitjançant edicte emès pels diferents governants d’aquest país allarg del temps, a raó de tenir que cobrir llocs de treball creats amb motiu de les demandes de la societat. Perdó per votar als dirigents del nostre país, com Andorra igual que la resta, i que aquest hagin fet obres faraóniques en terrenys propietat d’altres Andorrans “de pota negra” com en alguna època s’han arribat a denominar, o de tota la vida. Perdó per tenir pares, mares, germans, esposa, cunyats, sogres i altres familiars que també treballen en el ram privat i no cobren el mateix que cobro jo en l’Administració. Perdó per no tenir un negoci, en el ram que sigui, i mitjançant el qual gràcies als ajuts de Govern, o bé pel fet de no abonar el ISI que tinc dret a cobrar i l’obligació de aportar a les arques del nostre Govern estimat, per que així aquests diners es puguin fer servir per continuar fent obres faraóniques en propietats dels mateixos Andorrans. Perdó per que jo no pugui obtenir beques pels meus fills a raó que el meu salari es públic i estic per sobre de l’estipulat per Llei, ja que si fos ramader com alguns parents de dirigents d’aquest país, no es sabria el que cobro i així se m’acordaria la beca o ajut econòmic, a l’igual que l’ajut per família monoparental, ajut a la vivenda i altres sense fi d’ajuts que existeixen. Perdó per que jo no disposo d’una segona vivenda a la Platja com empresaris, assalariats del ram privat del país, i fins i tot polítics, governants i altres, com reconeixen candidats del partit governamental, DEMOCRATES PER ANDORRA (DA), que es presenten a les llistes comunals (vegeu entrevista del Bon Dia d’Avui a la Sra. Montserrat GIL, candidata a Consul per la parròquia de Sant Julià de Lòria). Perdó per no presentar-me com a candidat per DA mentre cobro sou de la CASS (vegeu cap de llista de la parròquia d’Escaldes-Engordany), el qual surt de la meva cotització com assalariat a l’igual que els treballadors del privat. Finalment vull demanar perdó per coartar el dret d’expressió d’altres ciutadans del país, quan vull referir el meu dret de poder saber qui forma part de la CEA, com empresa, i aporto els meus diners per tal de que es demani que hem retallin el meu salari, com a mínim, i/o se m’acomiadi per que no continuï essent una despesa per aquest gran país. M’oblidava : quina casualitat que sol ésser que els que més tenen, empresaris, rics i altres similars, siguin els que demanin de retallar els drets dels altres, ja que minvant la capacitat econòmica de la gent, se’ls hi pot arribar a demanar de treballar més a menys preu. Tant al públic com al privat, ja que aquestes persones no son les que formen part de la CEA (els pobres assalariats de la pública i/o la privada). DONCS, NOVAMENT DEMANO PERDÓ, PER NO PODER SER UN D’AQUESTS RICS QUE POT JUGAR AMB LA VIDA DE LES PERSONES RIQUES !

Comentari de lector publicat al Diari d'Andorra

El llindar de la tisorada pot pujar a 3.300 euros

Enviat per funcionari amb cap ben alt, jo no tinc la culpa de la crisi

Article Diari d'Andorra Toni Solanelles - Andorra la Vella - 25/10/2011
Link del comentari

Mira, "nofuncionaria", sóc funcionari i no arribaré mai al nivell de vida del meu pare, un treballador del privat, i dic bé un treballador, no un alt càrrec, que porta 45 anys treballant aquí al país com a treballador, treballador de la construcció. No es veritat que els funcionaris treballem menys hores, el que passa es que al privat es treballen més del compte, per que? AVARÍCIA. Aquest ha estat el gran problema des de fa molts anys. S'han fet masses hores. Fa uns anys ser funcionari era el pitjor del pitjor, cobràvem una merda al costat del privat. Es molt fàcil criticar al funcionari quan la culpa de la crisi no es seva, som treballadors com tothom. S'ha de tenir en compte que com a funcionari quines hores extres he pogut fer???? Si es treballava 8 hores al dia, que, una hora al mes??? Es que no ho sabria dir, en canvi, un treballador de la construcció, que des de sempre ha treballat 10 hores al dia, amb hores extres a part, el seu sou podia ser de més de 5000 euros al mes, parlo amb coneixement. Aquest ha estat el gran problema a Andorra, l’avarícia. Si tothom hagués treballat 8 hores al dia durant l'època de bonança, encara hi haurien terrenys per poder construir i feina per a molta gent, i el mes important, aquests treballadors haurien tingut un cert temps al dia per estar amb la seva família i cuidar dels seus i així no veure el que s’està veient en matèria cívica i educativa.

La CASS paga tres cops més del que es cotitza

Tret dels comentaris dels lectors a l'article de Ricard Poy que porta el mateix títol que aquesta entrada al bloc.

Publicat al Diari d'Andorra per Assessor

En el moment en que es va parir el sistema, la retribució dels punts es feia d’acord amb els preus dels mercats financers i amb els paràmetres d’esperança de vida de l’època. El problema greu va ser fixar aquesta retribució en els Estatuts de la CASS, ja que per la reforma dels Estatuts cal un procediment complicat que fa inviable poder adaptar els paràmetres del preu dels punts a l’evolució dels mercats i de les taxes de mortalitat de la població. A mitjans de la dècada dels 90, i després de tot l’afer “Ubach” el M.I.Govern va encarregar un estudi al BBVA sobre la situació de les pensions, en que situava l’any 2011 com el del dèficit del sistema de pensions, és a dir, l’any en que l’import de les pensions superaria al de les cotitzacions per aquest concepte. Després de tot l’afer Ubach, no només el Consell d’Administració ha estat controlat pel M.I.Govern, sinó que el Ministeri de Finances ha tingut interventors fixes treballant a la CASS, que enlloc d’informar al Consell d’Administració, retien comptes de la situació de la parapública directament al Ministeri (lògic: qui paga, mana). De fet, algun d’aquests interventors ha acabat esdevenint ministre. La situació de dèficit del sistema de pensions de la CASS és prou coneguda des de mitjans dels 90, i tot el que es va fer van ser algunes millores en la gestió dels patrimonis, col•locant els fons de vellesa en experts en gestió. Evidentment, els beneficis de la gestió de patrimoni es van veure incrementats, tot i que els gestors cobraven les seves comissions oportunes. Avui caldria, però, preguntar-se si, tenint en compte l’evolució de les cotitzacions d’alguns dels fons d’inversió on van anar a parar els fons de vellesa, aquests gestors estarien en condicions de retornar part d’aquestes comissions. Ingenuïtat o cinisme? La firma Ernst & Young, que auditava els comptes del Govern i l’assessorava, va preparar un estudi en el que quantificaven els beneficis que la gestió de vellesa havia deixat de guanyar per invertir-los en empreses no cotitzades en el període del Sr. Ubach. Recomano a aquells que no pateixin de malalties cardiovasculars que treguin la pols d’aquell informe i comparin la quantitat estimada per aquests firma amb la quantia que se li va reclamar per la via penal. Per cert, val a dir que abans del judici, el Centre Penitenciari va rebre tantes visites, que es van plantejar posar una maquineta de tiquets per anar agafant tanda. Bé, la qüestió és que tot i conèixer la situació, tots els governants han amagat el cap sota terra com un estruç, perquè cap ha tingut la gosadia de prendre les mesures impopulars que caldria prendre per retocar el sistema, que resulta insostenible com explica molt clarament en Ricard Poy. Per cert, tot i controlar els comptes i la gestió de la CASS, el M.I. Govern d’Andorra tampoc s’ha compromès a cobrir el dèficit. Algú es pregunta a qui voten la majoria dels afectats pel col•lapse de les pensions? No ens enganyem, no poden votar perquè són estrangers. Serà el Govern actual el que es decidirà a fer la reforma necessària en els Estatuts i el funcionament de la CASS? Ingenuitat o cinisme?

ECONOMIDADES: “Trabajamos para que la tributación directa sea una realidad en Andorra el próximo año”

ECONOMIDADES: “Trabajamos para que la tributación directa sea una realidad en Andorra el próximo año”

La paciència, un arbre d’arrel amarga però de fruit dolç

D’ençà que els socialdemòcrates vàrem agafar la responsabilitat de governar, no hem regatejat esforços per redreçar la delicada situació de les finances públiques que els liberals ens van deixar com a herència.
Aquesta situació, que tantes vegades havíem denunciat des del Consell General, és el fruit d’un endeutament imprudent i desbocat que els màxims responsables liberals s’encarregaven de maquillar, any rere any, equilibrant artificialment ingressos i despeses a través del pressupost de l’Estat.
Un endeutament sense xarxa de seguretat, instrumentalitzat principalment a partir de pòlisses bancàries, cosa que el convertia en molt perillós perquè deixava l’Estat en mans de la banca. Un endeutament sense sostre ni límit definit, que s’anava engreixant exponencialment amb noves contractacions de personal i multimilionaris contractes d’inversió en infraestructures de dubtosa necessitat.
Durant el nostre primer any i mig al capdavant del Govern, hem actuat de manera ferma i seriosa per contenir la despesa pública, congelant la contractació de nous funcionaris, retallant en un 12% el salari dels alts càrrecs de l’Administració, restringint la contractació de personal de relació especial en més d’un 50% respecte als darrers anys del govern Pintat, reduint en prop d’un 6% la factura del consum energètic dels edificis de l’administració general i entitats parapúbliques, o aplicant un augment salarial de l’IPC només als salaris més baixos, entre altres mesures.
Durant aquest període de temps també hem treballat en la reestructuració del deute de l’Estat, creant la primera emissió de deute públic, amb l’objectiu de redistribuir l’endeutament de les nostres finances i reduir el risc.
Hem iniciat el camí cap a una reforma de l’administració pública plantejant mesures per reduir els seus costos, però garantint la qualitat del servei i professionalitzant i protegint els equips de treball. Un camí iniciat amb diàleg amb els sindicats per evitar canvis traumàtics, cap a la sostenibilitat de la nostra administració. Un camí que volíem recórrer plegats amb la resta de forces polítiques, però la seva obsessió de bloquejar el Govern socialdemòcrata ha fet impossible avançar en positiu.
Però seguim treballant de valent per aconseguir que el Consell General aprovi una reforma fiscal que doni ales a la nostra economia, una reforma que ens permeti interactuar amb la resta de països de manera homologada, una reforma que possibiliti un sanejament de les nostres finances, una reforma que ens serveixi per augmentar el benestar de la societat andorrana.
Dissortadament, cal que assumim que la locomotora del deute públic que els liberals van alimentar durant tants anys de mala gestió porta una inèrcia que no és possible aturar d’un dia per l’altre. Caldrà continuar persistint en l’austeritat, en l’esforç, en el sacrifici, passet a passet, amb la perseverança de la formiga, amb humilitat i amb paciència, que és un arbre d’arrel amarga, però de fruit dolç...

Meritxell i la Vuelta ciclista

Estic sorprès d’algunes reaccions d’aquests darrers dies en relació a l’arribada de la Vuelta ciclista espanyola a Andorra. Només hi havia dues possibilitats ofertes per l’organització per poder ser final d’etapa en aquesta edició: el dia 7 o el dia 8 de setembre. En aquestes circumstàncies, haver escollit la data del 8 de setembre, Meritxell, perquè la cursa ciclista la Vuelta torni a Andorra en el seu 75è aniversari ha estat, al nostre entendre, encertat.

Triant com a dia d’arribada el 8 de setembre, festiu nacional i amb el comerç tancat, s’aconseguia oferir a la població andorrana i als nostres visitants un espectacle de talla internacional per animar la jornada. És important que es pensi també en el gaudir de la població d’Andorra en un dia festiu. Tarragona-Andorra és una de les etapes més llargues de tota la Vuelta, amb hora prevista d’arribada a Pal cap a les 17.40 h. Entre una cosa i altra, els participants arribaran als hotels d’Andorra cap a les vuit del vespre. Poc temps haurien disposat per fer compres si s’hagués triat el dia 7. I l’endemà, el 8, ho haurien trobat tot tancat.

Doncs bé, havent assumit responsablement que a Andorra li convenia tornar a acollir una etapa de la Vuelta, el Govern ha volgut afavorir el comerç i l’hostaleria. Pensem que aquesta etapa permetrà ocupar cap a uns 1.500 llits la nit del dia 8 de setembre. Andorra Turisme ha difós la màxima informació per fer d’aquest esdeveniment un atractiu turístic important, i s’han preparat altres actes per complementar-lo.

El dimecres 8 –el dia de Meritxell– s’ha establert l’accés gratuït al telecabina de la Massana per tal que residents i visitants puguin assistir al final d’etapa. El mateix dia, a partir de les 17 h, se celebrarà una festa per a tots els públics a l’aparcament del Parc Central de la capital, amb simuladors de bicicleta, zona de jocs i inflables. A les 19 h tindrà lloc un musical ambientat en la pel.lícula Lope.

El dijous 9 s’ha acordat amb l’organització de la Vuelta que es pugui visitar de molt a prop els ciclistes i els equips durant el matí previ a la sortida de les 13.15 h. Fent l’arribada el 8 i sortint el 9, amb tot obert, els membres de l’organització d’aquest esdeveniment esportiu, els centenars de periodistes que el cobreixen i els visitants en general gaudiran de temps suficient per adquirir productes del comerç andor- rà. Em causa perplexitat veure com l’actuació del Govern, amb una clara voluntat d’aprofitar aquest esdeveniment per reforçar la imatge d’An- dorra a Espanya –un país veí del qual ens arriba bona part de la nostra clientela–, és discutida i tergiversada.

¿Com pot ser que els mateixos que no perdien ocasió de manifestar el seu escepticisme sobre la promoció turística del país mantinguin ara una actitud bel.ligerant davant la vinguda de la Vuelta? ¿Què no haurien dit si, atenent a la seva equivocada argumentació que el dia de Meritxell no es podia fer l’arribada de l’etapa, ens haguéssim trobat sense la Vuelta? Ara arriba la Vuelta, però per poques hores i per poc calaix –argumenten alguns.

AIXÍ, DONCS,
¿en què quedem? ¿És o no important que hi hagi actes de ressò internacional que permetin situar Andorra al mapa turístic de referència dels nostres veïns? Jo crec que sí, i que és així en qualsevol circumstància. Ni que el comerç només pogués oferir tot el matí del dia 9 de setembre a la gent que viatja amb la Vuelta per fer les seves compres, això ja era molt aprofitable. Entre el 0% i el 25%, no hi ha color.

Però els pessimistes, els destructors, els disposats a fer estelles de tot, no s’estan de raons. Estic convençut que, com jo, molts comerços aplaudiran la decisió del Govern de convertir una vegada més Andorra en el principal centre d’atenció dels nostres veïns del sud.

Malgrat tot, els fets són tossuts: el pas de la Vuelta per Andorra serà molt i molt positiu per al comerç, per a l’activitat hotelera i per a la promoció turística exterior d’Andorra, i això, en aquests moments, és el més important.

Franz ARMENGOL conseller del partit socialdemòcrata

13 anys de parèntesi

13 anys de parèntesi

1

• 2
• 3
• 4
• 5

• Ens hem de preguntar el perquè de la interrupció tan llarga en les relacions institucionals amb Europa

JORDI FONT

Entre la visita a Andorra del copríncep Chirac i la recent visita del copríncep Sarkozy han passat 13 anys: del 1997 al 2010.

Curiosament, també han estat 13 els anys que han calgut perquè un cap de Govern d'Andorra fos rebut novament a Brussel.les pel president de la Comissió Europea.

D'ençà del 1997, quan Marc Forné, com a cap de Govern, va ser rebut pel president de la Comissió Europea, Jacques Santer, no s'havia produït cap altra visita similar fins que aquest any, el 20 de juliol, el president de la CE, José Manuel DurÒo Barroso, va rebre Jaume Bartumeu per tractar del progressiu acostament del nostre país a la Unió Europea.

Aquesta darrera visita a Brussel.les ha estat positiva. S'ha establert un compromís de properes reunions d'alt nivell polític i altres de treball entre els tècnics d'Andor- ra i la Unió Europea per desencallar i avançar en la construcció de les nostres relacions basades en la seriositat, la lleialtat i el bon veïnatge. Estem anant per feina, sense més dilacions.

ARA QUE ALGUNS
voldrien esborrar la història --i el passiu dels governs liberals- convé que ens preguntem el perquè d'aquella in- terrupció exageradament llarga en les nostres relacions institucionals amb Europa, precisament ara, quan els canvis trepidants que constatem al nostre voltant marquen i marcaran la nostra pròpia història.

L'any 1993, un cop aprovada la Constitució, el nostre país va passar per un breu període de febre internacionalista; Andorra volia ser present en moltes de les institucions internacionals a les quals per dret li pertocava de ser-hi. Des de l'ONU fins a la Unesco, passant pel Consell d'Europa. Poc després, les missions diplomàtiques andorranes van créixer de manera exagerada, sense que això comportés millores palpables en les nostres relacions amb la comunitat internacional, tant per la nostra activitat econòmica, dins i fora d'Andorra, com pels nostres nacionals que residien o estudiaven a l'estranger.

Els liberals, que van governar durant aquell període, van tibar la corda fins el punt que la comunitat internacional ens va exigir posar-nos al dia en les nostres responsabilitats internacionals, tot i els advertiments fets per personalitats polítiques i acadèmiques fins i tot en informes encarregats pel mateix Govern --penso en l'informe de Michel Camdessus--, subtilment silenciats.

Els governs liberals van girar l'esquena als nostres veïns i a la Unió Europea, als nostres compromisos i a les nostres responsabilitats internacionals. Ho feien de ben segur conscients que així podrien treure profit particular d'un període de vaques grasses per a l'economia especulativa, mentre irresponsablement es deixaven de banda les reformes socials i estructurals necessàries, que ens haurien ajudat avui a resistir amb més suavitat l'envestida brutal de la crisi. Aquesta constatació genera avui indignació i posa en evidència alguns espavilats.

TANTES I TANTES
oportunitats perdudes, tant immobilisme intern i extern en el Govern del país ens ha situat en una posició de feblesa extrema que requereix molta valentia política per posar-hi remei. Això és el que està fent el Govern amb el suport del Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Posar remei a tant de desgavell. Des del primer dia que vam assumir la responsabilitat d'acceptar el Govern, no s'ha parat de treballar per mirar de recuperar el temps perdut i aprofitar les noves oportunitats que ens ofereix l'actual conjuntura geopolítica. Som conscients que les oportunitats no es repeteixen, i que, per tant, no val la pena plànyer les que ja s'han perdut. Gestionant el present, mirant cap al futur, sabent que el futur es construeix des de l'ara i aquí.

Sap greu veure com les mateixes persones que ens han portat a la situació actual de calaixos buits, onerosos compromisos contrets i aïllament internacional, continuen practicant el negacionisme polític. Dol veure com es mostren ofesos quan se'ls posa un mirall al davant, com continuen promovent la prepotència al rang de virtut nacional, com continuen soscavant la diligent activitat diplomàtica, discreta però eficaç, del Govern actual. Obliden i no volen sentir el que opinen d'ells, i per extensió d'Andorra, a Europa. Els hem vist el llautó, aquí, i també els hi han vist a fora.

Per refer la confiança que lamentablement hem vist com s'esvaïa durant 13 anys cal una mica de temps, lògicament. Per refer la confiança externa, la dels nostres veïns europeus. Per recuperar la confiança interna de la nostra comunitat, tan important. Fins ara hem contemplat impotents com la gestió de les institucions es feia posant la cosa pública al servei del privat, minant la distribució equitativa de la riquesa, impedint que el mèrit propi fos suficient per prosperar socialment, impossibilitant la justícia social.

¿Quina és ara la nostra situació respecte a les relacions internacionals? El parèntesi s'ha tancat. El copríncep Sarkozy ens ha visitat i ha donat suport a l'acció duta a terme pel Consell General i el Govern el darrer any. El cap de Govern ha estat rebut pel president de la Comissió Europea. Les dues visites comporten el compromís de millora de la relació i la confiança mútua, així com una agenda de properes trobades, relacionades amb temes concrets de cooperació. Les missions diplomàtiques treballen i continuaran treballant diligentment, de manera sòbria i discreta, a la mida d'Andorra, sense grans ostentacions. Els missatges que trameten són signes positius de la constatació del canvi d'orientació política i de la consegüent recuperació progressiva de la confiança mútua en el nostre país i en els seus dirigents.

Això son faves comptades. La resta és fum.

Conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata. redaccio@andorra.elperiodico.com

Per a més informació consulti l'edició en paper.